L'hort de la pau

Sovint els petits moments de pau sorgeixen quan ens permetem badar i contemplar el mateix paisatge i som capaços de mirar-lo amb uns ulls diferents. La llavor d'aquest article va sorgir just així, quan una amiga, la Sandra, va deixar anar amb naturalitat: "A mi els horts em donen pau", davant la petita obra d'art que han sembrat els veïns de sota casa. Hi ha un moment en què l'hort mostra tota l'esplendor de la collita després d'un temps necessari de planificació, paciència i art dels pagesos que l'han cuidat, que han sabut just on i quan calia sembrar, que han respectat al màxim el seu procés de creixement i l'han ajudat a donar fruit. Ja l'orador i filòsof romà Ciceró deia al De officiis que "L'agricultura és la professió pròpia del savi, la més adient al senzill i l'ocupació més digna per a tot home lliure".

En els darrers anys hem pogut observar la proliferació d'horts urbans pel gust de poder menjar un enciam, un tomàquet o un carbassó que realment en té gust, pel plaer de badar-hi una estona i descobrir que ha crescut una mica, que ja es tenyeix de vermell o que la flor ja és al punt per arrebossar. Afortunadament, també, cada cop hi ha més persones conscients de la sobreexplotació que estem demanant al planeta, de la necessitat de tornar a una agricultura de proximitat i de consumir els productes de temporada. A Breda, la Marina i en Pep han apostat per rehabilitar Cal Ferreric i oferir-nos productes ecològics; ens donen l'oportunitat d'acompanyar-los a buscar els brócolis, els espinacs o els alls tendres directament dels seus horts o, cada quinze dies, al mercat del diumenge, mentre de forma improvisada es genera una tertúlia de cuina quotidiana i creativa.

A l'institut on treballo, els membres del comitè ambiental també cuiden un hort. Aquest any, fins i tot, han construït un hivernacle, tot i que la bonança d'aquest gener que ja hem passat en faci estrany el nom, i confiem que aviat ompliran la sala de professors d'olor de terra amb la nova collita. Paga la pena veure el somriure i la cara de satisfacció d'aquells alumnes que han trobat en l'hort el seu moment de pau i de contribució social. 

Idea: Rita Valero                     Fotografia: Jordi López

Per tenir ben present que necessitem aquests moments de pau, en el calendari escolar, apareix assenyalada la data del 30 de gener, aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, com el dia de la no-violència i la pau. Devem la iniciativa al poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal que des del 1964 defensa una educació que té com a missatge bàsic "Amor universal, no-violència i pau". Tot i que sovint associem l'encaixada de mans com un gest de pau, sóc més partidària de les abraçades perquè ens permeten acostar-nos al cor de l'altre i a saber-nos acompanyats. I posats a pensar en abraçades, en les podem permetre de colors o d'animalons...